Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog

Présentation

  • : Le Blog d'EFB
  • Le Blog d'EFB
  • : Ce site est le "blog" d'EFB. Vous y trouverez des articles, des cours, des liens, des nouvelles, des documents divers mis à votre disposition. En échange, je suis preneur de vos commentaires...
  • Contact

 Ce site est le "blog" d'EFB. Vous y trouverez des articles, des cours, des liens, des nouvelles, des documents divers mis à votre disposition. En échange, je suis preneur de vos commentaires...

 

  Aquesta plana és el "blog" de n'Esteve. Hi trobareu articles, classes, adreces, noticies, documents diversos dels que podreu disposar. En contrapartida, m'agradaria rebre'n els vostres comentaris...

 

 Esta página es el "blog" de Esteve. En ella encontrareis artículos, clases, direcciones, notícias, documentos diversos puestos a vuestra disposición. A cambio, os agradecería que me mandaseis
vuestros comentarios al respecto...

10 mars 2015 2 10 /03 /mars /2015 13:10

drapeau_catalan.gif Segurament us preguntareu quina mosca m'ha picat i a sant de què, de cop i volta, m'han vingut ganes de parlar-vos d'una ja vella historia. I la veritat és que m'ho pregunto jo mateix. I no tinc cap raó vàlida. Senzillament, per casualitat, he retrobat, remenant andròmines encara embalades en caixes de quan em vaig mudar, el CD d'aquesta emissió. I he pensat que, en lloc de seguir dormint com les titelles del Serrat en "una maleta de cartró folrat ", el podia penjar aquí per a poder ser vist per qui s'hi interessés.  Dit i fet doncs. Però permeteu-me que, per a ajudar a situar-vos, us n'expliqui una mica la gènesis i el context. 

El 12 d’abril del 1997, La Vanguardia va publicar, en el suplement “ciència i salut”, en una doble plana, un article signat per en Ramón Ferrer, col·lega i amic meu de la Universitat de Barcelona, article intitulat, en homenatge evident al famós llibre d’en Kundera (que si no heu llegit us recomano que ho feu i que després veieu la molt bona pel·lícula que se’n va fer): La insuportable levedad del psicoanàlisis. Des de el meu punt de vista de conductista radical, el seu article (ell no és conductista sinó professor de metodologia) era molt “suau”. Aqui el podeu llegir (plana 6 i plana 7). Però va provocar un allau impressionant de cartes al director, deixant el pobre Ramón com un drap brut. I el periodista responsable de la secció, un tal Lluís Reales, també va tenir problemes. De fet, m'ha concretat recentment en Ramón, qui va "manegar" la comanda del texte, hi va aportar un requadre i desprès va seleccionar les cartes que es publicaven a la secció de cartes dels lectors fou un tal Oscar Vilarroya.  Segons aquest Vilaroya, es va batre el nombre de cartes al director d'aleshores. I en Ramón també m'indica que qui també hi va tenir un paper especial fou en Vladimir de Semir, que li semba que per aquella època ja no era el director del suplement (tenia un càrrec "més elevat" a LV), però recorda que varen parlar del article a la redacció quan el van convidar a anar a veure el munt de cartes rebudes... A tall d'exemple, n'adjunto sols una, entre les menys violentes, signada per la Remei Margarit, que, a més d'haver fundat amb l'Espinàs "Els setze jutges " i publicat un ben bonic disc l'any 62, és també escriptora i...psicòlega.

Anys més tard, al 2006, aprofitant de les vacances “de primavera” (França essent un país laic, les vacances de Pasqua s’anomenen així i no forçosament coincideixen exactament amb la Setmana Santa) durant les quals solia venir per Barcelona per a veure parents i amics, vaig prendre unes “tapes” amb en Ramón i em va explicar que el Reales ara animava un espai televisiu de divulgació científica a BTV anomenat “Einstein a la platja” i que l’havia contactat per a fer de contradictor a un psicoanalista en un debat sobre Freud en motiu del 150 aniversari del seu naixement. Jo li vaig dir que llàstima que el periodista aquell no m’hagués “llogat” a mi per aquest debat, que això de discutir de psicoanàlisis ho tenia molt per mà. I ell em va dir que era cert, que com no se li havia ocorregut abans i que intentaria arreglar-ho. Dit i fet, em truca l’endemà per dir-me que era massa tard per a substituir-lo però que en Reales estava d’acord en fer-me una interviu que intercalaria en el debat. I com que jo l’endemà me’n anava a passar uns dies a casa d’una cosina meva a Matadepera, l’equip es va haver de desplaçar per a l’entrevista (no vegis els comentaris dels veïns veient arribar la camioneta de la tele a ca la meva cosina just el dia que, per una d’aquelles casualitats que si ho veus en una “peli” dius: “si home!; ja es veu que és una pel·lícula, perquè en la realitat això no passa”... hi havia hagut un segrest o quelcom per l’estil a la ciutat i totes les cadenes de TV en parlaven en els telediaris).

Aquí teniu una foto de la escena; a sota us poso l’enllaç i l’accés directe al vídeo. Com veureu, el psicoanalista és més aviat “bonachón ”, en Ramón parla com una metralladora i jo arribo si fa o no fa a mitja emissió. Que us ho passeu bé!

P1020232


http://youtu.be/gPqXP-TYwA8

 

 

 

 

 

 

Partager cet article

Repost 0
Published by Esteve Freixa i Baqué - dans Documents divers
commenter cet article

commentaires